22.1.11

Agramunt, 2

l'Espai Guinovart,


Josep Guinovart, pintor dibuixant i gravador (1927-2007).
 L’any 1994 es va inaugurar un museu o espai d'art a Agramunt dedicat a la seva obra, població a la qual havia nascut la seva mare i a la que ell sempre ha estat vinculat. El museu s'anomena l'Espai Guinovart, i comparteix municipi amb "Lo Pardal", la casa de la poesia visual de Guillem Viladot, escriptor agramuntí  (1922-1999), on s’exposen els poemes objecte creats per ell.

19.1.11

dolça Agramunt


Torró d'Agramunt: 

"Se pone en la hornilla el caldero con dos arrobas de miel blanca y de buen gusto a romero, luego con el espatulón se menea, y en empezando a hervir se aparta de la lumbre, se espuma perfectamente;  después se vuelve el caldero al fuego y se sigue removiendo sin cesar hasta que tenga el punto de bola floja, en cuyo estado se blanquea con doce claras de huevo batidas a punto de nieve;  y cuando haya adquirido el punto de caramelo fuerte se hace la mezcla,  echándole una arroba de almendras tostadas,  otra del mismo estilo de avellanas y dos onzas de granos de cilantros machacados. Cuando todo esté bien mezclado, se colocará sobre una mesa polvoreada de harina superior;  después se toma a pedazos de media libra con los cuales se forma una colcha que se coloca entre dos obleas blancas y se priensan o apretan con un grueso tapón de madera,"


recepta extreta del “Tratado completo y práctico de confitería y pastelería” editat el 1847.

7.11.10

Porxo de llegenda

Posta de sol des de la Cova d'en Xoroi, Cala en Porter (Menorca)

Segons la llegenda un desconegut que havia arribat a l'illa, anomenat pels menorquins el moro Xoroi, va segrestar una jove i se la va endur a la cavitat que li servia d'amagatall. Un dia, una providencial nevada cobrí la zona d'un mant blanc i unes petjades sobre la neu guiaren als pagesos veïns fins al cau d'en Xoroi. Els homes armats entraren a la cova, descobrint que en Xoroi i la jove havien format una família i tenien tres fills. El final de la llegenda és tràgic: Xoroi i el seu fill gran en veure's envoltats es llençaren a la mar pel penya-segat. La seva companya i els seus altres dos fills foren traslladats a Alaior, on es diu que encara hi viuen descendents de la parella.

23.5.10

(núvia,1948)

 "Y en esa mejilla, y sobre esa frente,
Son tan suaves, tan tranquilas, y a la vez elocuentes,
Las sonrisas que vencen, los tintes que brillan,
Y hablan de días vividos en bondad,
Una mente en paz con todo,
¡Un corazón cuyo amor es inocente! "


Ella camina bella

Lord Byron